Joan-Marc Miralles és astrònom a l’Institut d’estudis Andorrans. Com a científic, Joan-Marc ha centrat els seus estudis en cercar quina és la composició de l’Univers. Tota la seva feina i la dels seus companys té un clar objectiu: resoldre d’on venim.

Ets astrònom, quan de temps et passes dia mirant les estrelles?
En realitat no gaire. Ara mateix tinc més feina d’anàlisi i per tant, de no mirar. Observar amb un telescopi vindrien a ser dos mesos de feina a l’any, la resta és despatx ja que un cop acabada la recollida de dades, aquestes s’han d’estudiar i analitzar per després extreure’n conclusions. Les dades es poden recollir de moltes formes. Un no sempre ha de mirar el telescopi, per exemple, el telescopi espacial envia les dades i es recullen des d’aquí. 

Perquè són motiu d’estudi?
Estudiem les estrelles per contestar preguntes ancestrals. D’on venim? Perquè estem aquí? Tot i així, avui en dia la pregunta és de què està fet l’univers.  Sabem que el setanta per cent és una energia que no en sabem res. Aquesta fa que ens movem. El vint-i-set per cent és una matèria que anomenem negra i el tres per cent restant és la matèria que coneixem. Mira si en tenim de feina.

Des de fa 10 mesos treballes a l’Institut d’Estudis Andorrans com astrònom, quina és la teva tasca?
A l’Institut faig el mateix que en els altres observatoris que he treballat. No he canviat, continuo treballant amb la matèria negra. Treballo en col·laboració amb altres astrònoms de diferents nacionalitats en l’anàlisi d’informació. Ara, per exemple, es  publicaran els resultats d’un estudi de com mesurar la distància entre galàxies.

Com feu la mesura?
En realitat hi ha diversos mètodes. Abans es feia a través de fer un espectre de la seva llum. Això ja no es fa perquè vaig desenvolupar un altre mètode. És la meva tesi. Es diu el mètode redshift-fotometric i ha anat arrelant en la comunitat científica i ara es va desenvolupant perquè amb ell es poden mesurar galàxies que estan més llunyanes. Es mesura a través de les captures en diferents colors i està present en totes les campanyes d’observació. En cert sentit, aquesta tècnica serà necessària ja que amb ella es podran veure mils de milions de  galàxies noves.   

Fa 400 any Galileu va fer servir el primer telescopi, com era i com són els actuals?
Galileu va utilitzar per mirar el cel el que en aquell moment servia per mirar vaixells. Aquell tenia 5 centímetres de diàmetre, que és el que importa en un telescopi. Actualment els telescopis més grans fan deu metres de diàmetre i són el de Hawaii i el Gran Tecan, a les illes Canàries. En canvi, el telescopi que està a l’espai, té dos metres de diàmetre però amb ell es poden veure els objectes amb més detall perquè l’aire fa de lupa. Per tant, des de l’espai tenim una millor resolució. Està previst que d’aquí vint anys hi hagi un telescopi de 45 metres de diàmetre.

Què hi veureu?
Esperem veure planetes, com la terra, al voltant dels estels. De moment ja hem detectat tres cents planetes fora del nostre sistema solar. N’hi ha de més grans que Júpiter però sabem que no hi ha vida.

Aquest és l’any internacional de l’Astronomia 2009. Es vol que l’astronomia arribi a tothom?
Aquesta setmana hem fet xerrades a gairebé totes les escoles d’Andorra. Han sigut més de quinze i formen part del programa per commemorar l’any internacional de l’astronomia. Els nens queden fascinats. Entenen que són els estels, les galàxies i més d’un surt volent ser astrònom. 

Teniu activitats teniu programades per donar a conèixer la disciplina?
Ara a principis de maig tenim un observatori públic. En l’últim que es va organitzar érem més de 400 persones i encara farem una conferència i la projecció d’una pel·lícula, que ha fet l’Observatori de Hawaii, que combina imatges amb telescopi amb música. És molt bona i està molt ben feta.

Què es pot veure ara al cel d’Andorra?
El mes de maig es veu un cel de primavera, es poden veure moltes constel·lacions com ara Sagitari, Capricorn, la Osa major, la menor i Cassiopea. Durant aquest mes també hi ha saturn cap a les dotze de la nit i a la matinada Júpiter. S’ha de dir però que ara no és el moment més interessant.

Un jove vol dedicar-se a l’astronomia, què li recomanes?
S’ha d’estudiar molt i, a part de la física i les mates, jo recomanaria que es tingués molta passió i perseverança. És una feina molt dedicada. No és de nou a cinc i si en algun cas cal treballar de nit, toca. Si s’han d’escriure papers i hi ha dates límit, toca. Una altra cosa important és tenir molta curiositat per tot el que es descobreix. La base de la professió són les mates i la física i ser astrònom és una especialització, tot i així, a Andorra estem ben situats perquè tant a la Universitat Autònoma de Barcelona com la Universitat Paul Sabatier de Tolosa existeixen bons departaments d’astronomia.