Músic, compositor, locutor de RACC 1, comentarista i discjockey d'èxit: Miqui Puig és l'home pop total. Sembla que queden molt enrere els anys d'aquell activista pop que va deixar empremta amb himnes com "Bonito Es" i "Mala Mujer", liderant el grup Los Sencillos. Però la seva polifacètica energia no s'atura. Ben al contrari, acaba de complir 20 anys en això de la música, i ara es llança amb Casualidades (Naïve, 2005), el seu primer àlbum en solitari. Després de triomfar amb el seu concert al Poparb i de recórrer els festivals estiuencs com a dj estrella, encara té ànims per tancar-se a l'estudi en la producció del tercer disc dels Glissando. La seva actitud es pot resumir en una sola frase: "Sobretot, sóc un fan". Compte que és contagiós...

Com et sents després de presentar el disc en directe?
És el millor d'aquesta professió. Només acabar vaig sentir la calor del públic i vaig tenir dues visites molt especials: la d'en Jaume Sisa i en Joan Miquel Oliver (d'Antònia Font) que van venir al backstage per dir-me que els havia encantat el meu concert. Això és el més gran que li pot passar a un artista.

Com ho portes, això de ser un artista pop mediàtic amb tantes facetes?
El pop és una manera de fer. A mi el que m'agrada és tot el que sigui fresc, directe, bonic. Suposo que la música pop te a veure amb això, és anti-elitista ja que està a l'abast de tothom. Pop és la cultura del dia a dia, del que ens passa, del que s'escolta dins nostre cada moment. El pop és quan un noi d'ara escolta una cançó de l'any 57 i s'emociona. No estic d'acord amb la tesi de que el pop és efímer, crec que és immortal.